Joaquín Sorolla i Bastida (1863-1923)
Joaquín Sorolla va visitar la població de Jesús Pobre quan va vindre per primera vegada a conéixer algunes poblacions de la Marina Alta, entre el 6 i el 14 d’octubre de 1896. Des de Xàbia, existeixen unes cartes entre Sorolla i la seua esposa Clotilde, on queda esmentada la població de Jesús Pobre i la confirmació de la seua estada:
Carta de Clotilde (València) a Sorolla (Xàbia) el 9 d’octubre de 1896
Uno de los 4 grandes riuraus. Conocido como el del “senyoret”. Todavía cumple su función: escaldar, una vez al año, el último domingo de agosto. Se trata de un riurau aislado; tiene diez arcos de carpanel a doble cara. Su aspecto es catedralicio. Construido probablemente a principios del siglo XIX.
Carta de Clotilde (València) a Sorolla (Xàbia) el 9 d’octubre de 1896
“Benvolguda Clotilde; vaig veure a la filla de Roseta i a Jornés, senten molt que no vinguera amb mi Enriqueta, es porten molt bé, passaré l’últim dia a Jesús Pobre, perquè volen que el conega, Anita envia abraçades a Enriqueta.
(…) Jo ja he decidit el retorn a València perquè he de treballar en els panneausd’Errázuriz, i espere estar el dia de demà a Xàbia i eixir el següent cap a València, amb un gran dolor artístic, perquè fins ara és el que més m’agrada del que he vist amb possibilitat de poder passar alguna temporada i treballar fins al dimecres d’aquesta setmana, perquè el dimarts el passaré amb Anita i família a Jesús Pobre” (Museu Sorolla, núm. inv. CFS/269).
La família a la qual fa referència la carta és Rosa Aracil, que era vídua d’un home de cognom Fornés. El matrimoni va tindre tres filles, Ana, Rosa i Amalia Fornés Aracil. Vivien a València al mateix temps que tenien diversos immobles i propietats a Jesús Pobre. Ana Fornés, “Anita”, era amiga d’Enriqueta García del Castell, cunyada de Sorolla, i d’ací que provinga aquesta vinculació entre les famílies. Joaquín Sorolla es va allotjar a la casa situada en el número 2 de la plaça. Molts anys després, aquesta família continua tenint relació amb la família Sorolla, ja que en la dècada de 1940, Amalia Fornés Aracil i el seu marit van adquirir la vila anomenada El Campet, a Xàbia, la qual havia sigut construïda entre 1920 i 1922 pels cunyats de Sorolla, Pepita García del Castell i Antonio Monleón.
Transportant el raïm
Joaquín Sorolla també va destacar per haver deixat en la seua obra una representació dels treballs de l’escaldà del raïm. Tot el procés de la verema, el treball en el riurau, l’escaldà, les arreplegadores, els assecadors o les dones encaixonant panses, va ser pintat en obres tan destacades com Transportant el raïm. Xàbia (1900. Col·lecció Masaveu. Museu de Belles Arts d’Astúries, Oviedo)
Preparació de la pansa.
Xàbia (1900. Museu Puskhin, Moscou), Assecador de raïm. Xàbia (1900. Museu Sorolla, Madrid) o Encaixonant panses. Xàbia (1900. Col•lecció particular). El pintor va ser un ambaixador del món de la pansa que va mostrar aquestes obres en les seues exposicions de Madrid, París, Londres o Nova York.
La festa de l’escaldà del raïm
La població de Jesús Pobre amb l’associació Riuraus Vius, han aconseguit que la festa de l’escaldà del raïm s’haja proclamat Bé d’Interés Immaterial l’any 2018, i consegüentment, l’últim diumenge d’agost, els veïns de la població s’ajunten al voltant del riurau del Senyoret, per a recordar aquesta centenària tradició, fent que els quadres que va pintar Sorolla cobren vida de nou.
